Territori
Conca de Barberà
La Conca de Barberà limita al nord amb la Segarra, al nord-est amb l'Anoia, al sud-est amb l'Alt Camp, al sud amb el Baix Camp, al sud-oest amb el Priorat, a l'oest amb les Garrigues i al nord-oest amb l'Urgell.
La comarca abasta una superfície de 650,2 quilometres quadrats, el que representa el 2% del total de Catalunya.
La Conca de Barberà fou creada en la divisió comarcal de 1936 unint tres zones limítrofs però que pertanyen a tres comarques naturals diferents:
La Conca estricta (sector centre i sud de la comarca). És una depressió formada per les conques dels rius Francolí i Anguera, compren els municipis de Vilaverd, Montblanc, L'Espluga de Francolí, Vimbodí i Poblet, Blancafort, Pira, Barberà de la Conca, Forès, Solivella, Sarral i Rocafort de Queralt.
La Baixa Segarra (sector nord de la comarca). És la zona sud de l'altiplà de la Segarra; amb compta amb una orografia molt diferent de la resta de la comarca. Comprèn els termes de Pontils, Les Piles, Conesa, Passanant i Belltall, Savallà del Comtat, Llorac, Vallfogona de Riucorb i Santa Coloma de Queralt. Aquesta zona de la comarca pertany a tres conques hidrogràfiques diferents: la de l'Ebre, a través del riu Corb; la del Llobregat, a través de la riera de Clariana, afluent de l'Anoia; i la del Gaià.
El sector nord-est de les Muntanyes de Prades (sector sud-occidental de la comarca). Les muntanyes de Prades foren repartides entre les comarques veïnes, així passaren a formar part de la Conca els municipis de Vallclara i Vilanova de Prades, tanmateix algunes terres passaren als municipis de Vimbodí i Poblet, L'Espluga de Francolí i Montblanc.
Un cas a part és el municipi de Senan, que pertany geogràficament a l'Urgell, però que fou adherit a la Conca.
Muntanyes de Prades
Les muntanyes de Prades són un conjunt de serres de la Serralada Prelitoral que ocupen una extensió de 30 726,39 Ha (307,26 km²), és a dir, aproximadament la mateixa extensió que el Pla d'Urgell. Estan formades predominantment per calcàries i dolomies, amb gran presència de pissarres i conglomerats.
Els seus cims principals són el tossal de la Baltasana (1 202 m), la punta de les Catalanes (1 156 m) i la mola del Guerxet (1 122 m). Hi neixen els rius Francolí, Brugent, Glorieta, Siurana i Prades.
El massís es troba entre les comarques de l'Alt Camp, el Baix Camp, la Conca de Barberà, les Garrigues i el Priorat, als termes municipals de l'Albiol, Alcover, l'Aleixar, Alforja, l'Arbolí, Capafonts, Cornudella de Montsant, l'Espluga de Francolí, la Febró, Montblanc, Mont-ral, la Pobla de Cérvoles, Prades, la Riba, la Selva del Camp, Ulldemolins, Vallclara, Vilaplana, Vilanova de Prades, Vilaverd, el Vilosell i Vimbodí i Poblet.
Les muntanyes de Prades han estat tradicionalment sotmeses a l'explotació dels seus recusos que n'ha causat un cert deteriorament progressiu. Malgrat això, s'hi conserven encara algunes peculiaritats; entre les botàniques, les més importants son la presència, única a Catalunya, de colònies de roure reboll (Quercus pyrenaica), a 900 metres sobre terreny silici, i la supervivència del frondós bosc centenari de Poblet.
La vegetació predominant és l'alzinar amb marfull per sota de 750 metres. També s'hi troba Alzinar muntanyenc i carrascar. A les zones obagues creix el roure martinenc. Als altiplans calcaris creix el roure valencià, el pi roig i la pinassa. També a terres baixes es troba el pi blanc i el pi pinyer introduits per l'home. A les obagues de zones altes creixes teixedes amb abundància de grèvol. També es troben castanyers introduïts per l'home.
Hi destaca la gran diversitat, amb la presència d'espècies típicament eurosiberianes i altres d'estrictament mediterrànies; així, hi podem trobar l'àliga daurada (Aquila crhysaetos) i l'àliga cuabarrada (Hieraetus fasciatus), així com les poblacions nidificants més meridionals de botxí (Lanius excubitor) o el pica-soques blau (Sitta europaea) i la merla d'aigua (Cinclus cinclus). Pel que fa als mamífers, destaquen el turó (Mustela putorius) i la mussaranya menuda (Sorex minutus).
Les muntanyes de Prades estan incloses dins el Pla d'Espais d'Interès Natural de Catalunya, i existeix el projecte de declarar-les Parc Natural. A més, allotgen el Paratge Natural d'Interès Nacional de Poblet.
Entre les principals atraccions culturals en destaca el monestir cistercenc de Poblet que dona nom al Paratge Natural ja declarat com a figura de protecció i al bosc que l'inclou.